El bolígraf.

La història del bolígraf comença cap a 1888 i la gent començava a cansar-se d'utilitzar el tinter de les plomes. John Loud, un cuirer de cuir americà, va patentar un retolador amb punta de bolígraf, utilitzant un dipòsit de tinta i una bola de corró que aplicava tinta a les pells de cuir. En 1935 dos germans hongaresos, Ladislas i Georg Biro, van treballar junts per a crear una ploma millor, en esclatar la segona guerra mundial es van instal·lar a Argentina on es van nacionalitzar i van crear una xicoteta empresa ,Birome, i van patentar el seu primer bolígraf. Considerat en un primer moment pels llibreters com un joguet per a xiquets va començar a recaptar xifres milionàries.
Actualment, el bolígraf està guanyant popularitat, i no per al seu ús com a utensili d'escriptura, sinó com un mitjà d'elecció per als artistes contemporanis. Però la idea d'usar bolígrafs no és tan nova com volguérem creure, els artistes han usat bolígrafs des que van aparéixer en el mercat. Lucio Fontana (1899-1968), un artista i teòric argentí va començar a dibuixar amb bolígrafs, el bolígraf li atorgava aqueixa expressió de velocitat un dels trets de corrent futurista.
D'una banda el bolígraf en el mitjà artístic és una eina molt útil per a realitzar anotacions, esbossos i croquis, és fàcil de portar damunt i té un cost molt baix, a més podem treballar a fons la línia i les trames.
D'altra banda el bolígraf com a únic material per a realitzar l'obra final requereix una gran destresa i precisió, ja que és un material que no permet correccions, i tampoc permet gradacions de color ni mescles amb la qual cosa per a aconseguir una obra amb una gamma cromàtica àmplia haurem de recórrer a les mescles òptiques. Exemple: https://vianaarts.deviantart.com/

Thiago Moura Januário. behance.com. CC-by-nc-nd