Anotació, esbós i estudi.

Dins del concepte de dibuix com tal trobem altres definicions que normalment s'empren abans del dibuix final. Encara que com ja sabem aquestes definicions estan plenes d'excepcions i ambigüitats, ja que poden adquirir sentit per si mateix, tot depén del que pretenguem en el nostre dibuix. Moltes anotacions o esbossos són considerats com a obres acabades, bé per la seua bellesa o perquè en elles s'aprecia l'habilitat o el virtuosisme de l'artista, tant en el gest gràfic com en la capacitat de captar l'essència del motiu.

Anotació o a punt: són els traços bàsics que agafem a mà alçada i que seran un recordatori de les formes i la seua posició en el marc. Són els trets essencials de la imatge, amb ells es resolen els problemes espacials i volumètrics més bàsics de l'objecte o la imatge, són de realització molt ràpida.

L'esbós: té major grau d'iconicitat, ja que són dibuixos preparatoris on es proven diferents possibilitats, posicions dels personatges, i on es defineix d'una manera més definitiva les formes, l'anatomia o la composició dels diferents elements d'una obra, és el pas previ abans de començar l'obra definitiva, per la qual cosa tot ha d'estar bastant pensat i elaborat.

Estudi: Parlem d'estudi al conjunt d'esbossos, anotacions, o esbossos previs a l'obra final. De vegades un estudi és en si mateix es converteix en l'obra final i en altres ocasions podem parlar d'estudi quan ens centrem en solament una part o un tema a desenvolupar posteriorment. Per exemple podem centrar-nos en l'estudi de mans i peus que ens serviran per a obres futures.

Esbossos que Miguel Angel Buonarroti realitzo per als dibuixos de la capella Sixtina.

Final del formulario